Llibre 14:  "Les arracades de la mestra"
               
        O com pensa una mestra en els infants, les escoles, les famílies i la societat d'avui

Breve Sinopsi:      

Dins la selecció de textos que componen aquest llibre, hi he abocat trossos de la meua realitat quotidiana, preocupacions sobre la criança actual, reflexions i tendreses. I a través de tot això es pot veure una síntesi de la meua manera d´entendre la criança, els vincles que considere saludables en l´àmbit escolar i educatiu, l´essència dels xiquets xicotets i la desitjable posició implicada i responsable que hauria de tenir la societat sencera respecte a la seua cura. Textos agrupats en quatre blocs: «Infants d´avui», «Escoles d´avui», «Famílies d´avui» i «Societat d´avui».

  
  
.

     
  Edita
 
GRAÓ

  Hurtado, 29

  08022 - BARCELONA
  Col·lecció 
  
Biblioteca d'Infantil
  Sèrie:
  Didàctica / Disseny i
  desenvolupament curricular
  Pròleg
  Cinta Vidal Altadill
 
ISBN:
  
978-84-9980-097-4
 
  Edició:
 
2011
  Reimpressió:
 
2014
  2015
 
  Portada: 
 
Alumnes de la
  classe dels Elefants
  curs 2010-2011
  Escola I. Aire Lliure
  d'Alacant
  Fotografia: 
  Tomasetti
Pàg.  13
  Picó
:            Pàgs 53 i 103
  Mandelj
:     Pàg.  147
  Pàgines:
 
187
 
Llengua:
  C
atalà.
 

 

 

 

 

Crítiques especialitzades:
 

 

HEIKE FREIRE. Cuadernos de Pedagogía. Barcelona, marzo 2012, núm. 421, pàg. 98. 


A l’amor d’una mestra

"Per a sensibilitzar a la societat sobre el valor i la importància de la professió docent i per a recuperar el prestigi social del professor, tal vegada no siga necessari tornar a pujar-ho a un entarimat ni establir lleis que decreten artificialment la seua incontestable “facultat”. Perquè la tan esmentada “crisi educativa” potser tinga a veure amb un canvi en la font de legitimitat, amb repercussions en la forma de situar-se i d’exercir la seua funció, més coincident amb els nous temps que amb una pèrdua real d’autoritat personal.

Elaborat a partir d’una recopilació d’articles publicats  en la tribuna mensual del diari Informació, d’Alacant, Les arracades de la mestra és un bon exemple de com les pròpies interessades (i dic interessades perquè, com sabem, la majoria som dones) poden exercir un paper actiu a l’hora de comunicar i difondre el seu treball. Ens ofereix una prova que és possible exposar al gran públic les subtileses de la labor educativa, enfront de la típica imatge de l’educador que plena el cap dels seus alumnes  amb coneixements  que els asseguren un, de moment, incert futur. En aquests textos, escrits amb dolçor i poesia, sobreïxents d’un profund respecte i admiració cap a la infància, Mari Carmen Díez Navarro ens ajuda a comprendre millor ”l’ànima” infantil i el paper que, com a adults, podem exercir en el seu floriment. Són relats senzills que descriuen situacions corrents en la vida de l’aula, que ens parlen de les pors, els dubtes, els jocs, les alegries i els desconsols dels seus alumnes; que presenten una escola oberta al món, cap a dins i cap a fora, sensible als afectes de les persones  que la integren, atenta a l’entorn que la rodeja i la travessa, sempre disposada a anar cap a allò que s’ha desconegut, el rar, el diferent...; i a una docent entesa com a jardinera d’emocions i desitjos, cultivadora d’il·lusions, curiositats i interessos, comare de persones empàtiques, amb tots els seus “pisos” (el dels sabers de dalt i el de les passions de baix, com acostuma a dir l’autora), lluminosos i ben moblats. Els distints relats aborden una infinitat de temes, des de la mort o la ceguesa, fins a la naturalesa, els contes, la poesia, les visites, les maquinetes, la “brutícia”, els joguets, les bestioles..., passant pels llits, les arracades o les dents... I, coherents amb el seu propi discurs, transcriuen, sovint literalment, les paraules dels xiquets i xiquetes: les seues idees, les seues històries, el seu particular humor, els seus poemes, les seues veus divertides, fresques, creatives, a vegades estrafolaris, però sempre plenes d’una estranya saviesa. En un nivell de lectura més profund, es tracta d’una col·lecció d’interessants reflexions educatives, autèntiques lliçons magistrals de pedagogia activa, d’una pedagogia de la presència, la tendresa i l’atenció de les coses vives: apunts sobre el desenvolupament dels infants, l’organització de l’aula, els projectes educatius, la primera adaptació dels xicotets a l’escola, la importància de la paraula, el problema del fracàs escolar i de les qualificacions, etc. Mostren, amb claredat i humilitat, l’importantíssim paper de l’educació en la construcció d’una societat més sana, sensible, amable i acollidora per a totes i per a tots.

Aquest podria ser “el llibre que parla de l’amor als xiquets”, parafrasejant un dels seus capítols, en el que després de realitzar diversos registres de les seues característiques personals, els alumnes de Mari Carmen acaben trobant, per a si mateixos i els seus companys, nous noms “a l’estil primitiu”, basant-se en algunes de les seues qualitats: “el xiquet que vol els amics”, “el de la veu de pardal”, “la xiqueta que xiscla i es diverteix”, “la que porta corona”, “la xiqueta que balla”, “el que inventa històries”, “el que creix molt ràpid”, “a la que li agrada pintar”, “el que menja molt”, “el de la cua”, “el xiquet que es riu de tot”, … També podria ser l’obra “que mostra com les escoles poden centrar-se en les persones i els afectes”, en compte de fer-ho en “papers, objectius i avaluacions”, com succeïx tantes vegades i lamenta Mari Carmen Díez Navarro.

Una obra bella i crec que molt útil per a retrobar el sentit de la nostra feina com a docents, en aquests temps confusos. Per a tornar a centrar-nos en el que és realment essencial: com respirem, ens movem, ens mirem, ens relacionem... des de l’atenció i el respecte."