Llibre 9: "El piso de abajo de la escuela"
                   Los afectos y las emociones en el día a día de la escuela infantil
                                  

2a. a 5a. edició

Traduït al portuguès

Breu Sinopsi:

      Aquest llibre és una recopilació d'experiències d'aula que transmet una manera de sentir i "fer escola". En ell es parla amb freqüència del pis de baix, lloc simbòlic, a manera de rebotiga emocional, que és motor, cova i recer dels nostres desitjos, les nostres pors, les nostres creences i els nostres més primitius impulsos, i que ens conforma de manera genuïna i diferenciada, segons les circumstàncies de la vida de cada u.
Sense tindre en compte aquest pis de baix tindríem una escola muda, tapiada, eixuta. Considerant-ho, tindrem una escola alegre, viva, plena d'esdeveniments, emocions i sabers.

Crítiques especialitzades:

      "Comentar un llibre de la M. Carmen Díez és sempre un plaer i alhora un repte. Un plaer perquè llegir-lo t’omple de coneixement, d’entusiasme..., et trasllada al bell mig de la vida que traspuen les seves classes, dels projectes que desenvolupa amb els infants, convertint en saber el contingut de les seves experiències... Un repte perquè en els seus llibres hi ha tantes coses interessants que t'agradaria no deixar-te'n cap per dir.
      Aquest és un llibre que va molt més enllà dels propis projectes. Feia temps que l'autora ens encuriosia amb la idea del «pis de sota l'escola", una expressió que per sempre més associarem a la seva tasca pedagògica, o «gairebé pedagògica", com ella sempre s'entesta a transmetre'ns. Recull articles i experiències en els quals els afectes i les emocions són protagonistes especials. Però no espereu trobar-hi un receptari d'activitats, ni un glossari de conceptes. Més aviat hi ha històries de vida farcides d'humanitat, episodis de la història dels infants en què es posa de manifest que créixer té a veure amb moltes més coses que aprendre quatre conceptes enllaunats.
      La M. Carmen escriu amb la mateixa facilitat que ens trasllada a la reflexió, a la dialèctica entre la teoria i la pràctica. Fa d'aquesta tasca un art que sembra de poesia i de coneixement profund. També de neguits, de dubtes que travessen qualsevol que s'endinsa pels viaranys de la riquesa d'allò que és incert, tal com són les anades i vingudes de qualsevol que s'interessa per fer de l’escola quelcom més que quatre parets que regalimen currículums i capacitats bàsiques.
      Aquesta reflexió està farcida de preguntes, per a algunes ens ofereix resposta, per a d'altres ens deixa voleiar la imaginació. Preguntes que gairebé sempre tenen les seves arrels en les pròpies emocions, perquè, ai de qui es pensi que a l'escola tan sols es mobilitzen les emocions dels infants! Les educadores i els educadors hi estem submergits com els primers, i les famílies, i qualsevol altre que hi intervingui, amb els tresors que tots plegats hi aporten.
      Aquest nou llibre de la M. Carmen és com un poema dedicat a la confiança. La confiança en les possibilitats dels infants, la confiança en el saber fer dels mestres i de les mestres que mostren una actitud d'escolta envers les seves necessitats, convertint-les en narracions de vida, que és com ella ens planteja els projectes de treball; la confiança en tot allò que pares i mares poden aportar, confiança en el fet que l'escola pot ser un medi privilegiat per acompanyar els infants en tot aquest procés. És un llibre escrit amb la sensibilitat d'algú que s'estima la vida.
      Per acabar, igual com ella fa en l'epíleg del seu llibre, voldria recordar que tots naixem dotats per a l'aprenentatge, i que aprenem de tot i de totes les persones que ens envolten, i que, pels mestres i per les mestres, hi ha un fet especial per al nostre propi aprenentatge professional, que esdevé també un recurs personal: escriure, recollir, de la manera que a cadascú li convingui, allò que succeeix a la vida quotidiana de l'aula i de l'escola, perquè en escriure, allò que són fets acaba convertint-se en sentits. Tenim, doncs, un llibre, un exemple viu de l'obra d'una mestra que, mentre escriu, no sols ens transmet coneixement, sinó que ens encoratja a entrar en una nova dimensió del propi fer de mestra".

- (Carles Parellada i Enrich: en GUIX d'infantil, Editorial Graó. Barcelona, octubre 2003, num. 15)