Crítiques especialitzades:

      "Cada volta que llig un llibre de Carmen Díez revisc l'agradable sensació d'obrir una finestra per la qual penetra una brisa d'aire fresc. En aquesta ocasió, la lectura va evocar en mi aquells anys en els quals els diaris d'Antón Makarenko convidaven a pensar en una escola diferent, innovadora però possible, en un mestre preocupat per ajudar els seus alumnes a aprendre i a trobar vies per a descobrir i interpretar el món, el món exterior i la pròpia realitat interna. Per això, en homenatge a aquest estil de ser mestre, posaria com títol del llibre: “Un poema pedagògic”.
      Tant els educadors i educadores creatius i entusiastes que gaudeixen i aprenen en veure reflectides les seues pròpies idees, com aquells que per diverses circumstàncies han perdut part de la seua il·lusió i pateixen l'aclaparament de la rutina i del" no es pot", trobaran en aquest llibre la presència d'una educadora que gaudeix, que reflexiona, que sempre està disposada a aprendre. I, entre línies, podran llegir idees pedagògiques d'una gran profunditat. 
      El missatge central de l'obra és la permanent referència a la identitat de l'etapa d'educació infantil. Una etapa que no és preparatòria de..., ni per a..., sinó que manté aquelles característiques que li són pròpies, una etapa en la qual s'asseuen les bases de futurs aprenentatges, sempre que s'ofereixquen les oportunitats per a fer-lo, si s'entén que és per mitjà del joc com els xiquets i xiquetes tenen ocasions per a conèixer millor la realitat, per a comprendre-la, per a elaborar les seues experiències, per a trobar les seues pròpies preguntes, i al mateix temps troben moltes Carmen Díez atentes als seus temptetjos (no necessàriament als seus èxits o fracassos), que dóna empentes per a continuar, que crea ambients per a descobrir, per a exercitar la comprensió, per a crear. Que aposta per una infantesa desitjosa d'exercitar la seua autonomia i d'aprendre a parlar molt i clar sobre el que els dol, sobre les frustracions, i assoliments, i desitjos,... I per a aconseguir-lo, dóna permisos, crea espais per a elegir i donar pas a propostes, negocia, es permet dubtar, equivocar-se, rectificar.
      És una obra que recomane deixar a la tauleta de nit, per a buscar respostes i, sobretot, preguntes, quan se sent aclaparament i un bon remei és buscar una brisa d'aire fresc."

- (Hilda Weissman: en Aula Infantil. Editorial Graó. Barcelona, maig-juny 2001, nº 1)