Crítiques especialitzades:

      "¡Sorprenent títol!. He de reconèixer que, a primera vista, no em va semblar un títol suggeridor. No obstant això, molt va canviar aquesta, la meua primera impressió quan vaig llegir les primeres pàgines del llibre on la seua autora ens revela la font -un poema de Gianni Rodari -' (...) aquesta orella em queda dels meus temps de xiquet. És una orella que sap interpretar veus que els majors no arriben a escoltar'. i, amb ella, la clau del sentit metafòric del títol. No es tracta d'una orella de color verda en el sentit literal, sinó d'una orella que ha envellit, disposada a percatarse i interessar-se per quant ocorre al seu voltant. 
      Mª Carmen explicita la importància que els professionals de l'Educació Infantil no perdem aquesta capacitat de mantindre’ns atents i oberts "a les notícies que porten els xiquets, als comentaris que porten els pares, a les cançons de bressol que porten els iaios, a les idees renovadores i útils, vengen d'on vinguin" (p. 18). El seu llibre és una viva mostra d'això. Si s'ha de jutjar pel que en ell ens transmet de forma entusiasta, la vida del seu grup-classe està oberta a les aportacions de quants alguna cosa tenen a veure directament  o indirecta, amb ella. L'activitat es construeix de forma conjunta, s’insereix en la de la comunitat social. 
      El llibre està compost pel relat de retalls de la pràctica quotidiana de la seua autora, mestra d'Educació Infantil. Bona part de les experiències ací recollides havien estat publicades amb anterioritat en forma d'articles en Quaderns de Pedagogia. La novetat i l'encert consisteix en haver-les organitzat en blocs temàtics, cadascun dels quals conta amb una introducció a manera de referència teòric-conceptual.
      Si bé podem trobar a faltar que, en l'exposició dels diversos fragments de la vida del grup, els nexes entre teoria i praxi foren més explícits, cal subratllar que queda fora de tota dubte que la pràctica de Mª Carmen com mestra no és merament una pràctica per la pràctica. Tant les decisions preses com la posició dels processos viscuts en el seu grup-classe traslluen un posicionament en favor de la cooperació com element indispensable per al progrés personal i comunitari, així com en favor de la consideració dels xiquets com persones entre persones i de les seues famílies com partícips del procés educatiu que es proposa i realitza en l'escola. En el rerefons de tot això, vam trobar una sensibilitat pels aspectes afectiu-emocionals.
      D’ altra banda, una transcripció tan detallada de la vida de la classe només pot haver estat efectuada a partir d'una observació rigorosa, moguda pel desig de conèixer i comprendre el que ocorre i amb l'objecte d'obrar en conseqüència. Elements tots ells encomiables i necessaris en la pràctica educativa de l'Escola Infantil."
 
(Lurdes Molina en "Aparador", Libros. Quadernos de Pedagogía, Barcelona, novembre 1995, núm. 241)