.jpg)
Breve Sinopsi:
La meua
opció està clarament definida. Vull una escola que done pas a l'escolta,
la relació, el plaer, l'aprenentatge i els afectes que comporta la vida
de cada dia. És d'aquesta escola de la que parlaré ací. I ho faré,
senzillament, des de mi. Des de la meua experiència com a alumna, com a
mestra, com a mare, com a persona. També des de la meua formació, la
meua reflexió, la meua intuïció i el meu pis de sota afectiu.
M'agradaria aportar unes quantes pinzellades de vivències i reflexions
compartides per a recórrer uns camins que puguen ser-nos més oberts i
saludables. Uns camins en què espere que podem gaudir en veure, a manera
de xicotetes pedres lluents, com brilla la quotidianitat.
.
Edita: GRAÓ
Francesc Tàrrega, 32-34
08027 - BARCELONA
Colּlecció:
Biblioteca de Infantil
Sèrie: Didàctica / Disseny i
desenvolupament curricular
Pròleg:
HildaWeissmann
ISBN: 978-84-7827-520-5
Edició:
1a. octubre 2007
2a. maig 2008
Portada: Alumnes de la
classe dels Elefants
curs 2007-2008
Escola I. Aire Lliure
d'Alacant
Fotografia: Reme Picó
Pàgines: 196
Llengua: Castellà
Crítiques especialitzades:
Obra referenciada tal como els cànons acadèmics requereixen. Penso, però, que no és aquesta la referència que he de fer de l’obra aquí. La referència que n’he de fer i que en vull fer parla de la necessitat de les mestres i els mestres d’educació infantil que s’escampen més enllà de les seves aules amb narratives de la seva experiència professional. La autora fa molts anys que es dedica a això, molts, contaminant companyes i companys de diferents etapes amb la seva visió entusiasta de la professió docent. Una visió que té com a centre de la seva actuació la INFÀNCIA I LA SEVA CULTURA. No és un error tipogràfic quan poso INFÀNCIA I LA SEVA CULTURA en lletres grans. Això és el que de nou fa amb aquest llibre: posar l’EDUCACIÓ INFANTIL en lletres majúscules.
Primer premi del Ministeri d’Educació i Ciència a la millor obra teòrica i d’investigació científica de l’any 2008. Parlem d’una recopilació de narratives escolars on la teoria s’escampa per les mans, els dits, els bolígrafs i els llapis amb els quals escriu na Mari Carmen. “En cada gest d’un mestre hi ha una teoria”, diu Philippe Meireu. En cada pàgina del llibre hi ha una teoria. Llegint-lo, podem fer-les nostres. Una investigació científica emergent del propi camp, com els millors etnògrafs de tots els temps. Llegint-lo, podem aprendre maneres de desenvolupar una educació vinculada a la investigació como a frontissa de la mateixa porta que permeti els INFANTS es puguin obrir al món. Gràcies Mari Carmen.
-(Xavier Gimeno. GUIX d'Infantil, núm. 45, Set-Oct. 2008. Barcelona)
PER UNA ESCOLA SALUDABLE COM UNA… TARONJA
La nostra sòcia i companya d'ASMI
Mari Carmen Díez Navarro, ha estat guardonada amb el Premi
Aula al millor Llibre d'Educació i de Divulgació Educativa de 2008.
El premi va ser concedit per
unanimitat dels membres del Jurat a la seua obra "La meua escola
sap a taronja" publicada per l'Editorial Graó.
Mari Carmen Díez aguaita entre les pàgines del seu llibre en
un passeig inquiet ple de curiositat, sorpresa, emocions, vivències,
reflexions, desitjos… I sempre de la mà d'un cor de xiquets que camina
amb ella embastant paraules de pàgina en pàgina.
Una escola saludable com una taronja: saborosa, lluenta,
aromàtica; requereix que els seus "fruits" es deixen créixer i madurar
al seu aire (lliure). Així, conjugant sucs i jocs entre el complex
entramat del brancatge, s’acaba component la paraula "nosaltres" des de
les més variades individualitats, des d'eixe mar de foquets
taronges.
"Un col·legi és per a jugar bé" – Afirma amb contundència des
d'aquestes pàgines un xiquet de 5 anys; ¡ull!, no per a jugar a la
babalà de qualsevol manera, sinó per a jugar BÉ.
"Si un xicot de 16 anys pensa poc – Aclareix un altre dels
alumnes de Mari Carmen –, el cervell deixa de créixer-li, i el cos
potser també, i es queda nano."
Ho intueixen molt clarament i, des d'eixe pis de baix
emocional a què l'autora ens remetia en el seu llibre anterior, saben
que a l’escola se’n va per a créixer disfrutant i per a disfrutar
creixent. I continuen matisant: "Un col·legi és per a aprendre d’animals
, bestioles, dinosaures, futbol, búfals, castells, ossos, arbres, dents,
lletres, cos humà, elefants, dofins, bebès, tenis, esports, pirates…
Perquè del que es vol aprendre, s’aprèn."
Del que es vol aprendre, del que s’estima
aprendre és, efectivament, d’allò que s’aprèn.
Enhorabona, Mari Carmen i gràcies per este sucós passeig ple
d’experiència, d’humanitat i dels sempre generosos i necessaris dubtes.
Ana-Luisa Ramírez, és mestra i escriptora
A la web d'ASMI abril 2008
ASMI és la Filial Espanyola de la WAIMH (World Association for Infant Mental
Health)